Digueu-me si m'equivoque. Les Falles Infantils son més grans que les majors. El que passa es que com els detergents concentrats, son més... en menys tamany. No n'hi ha cosa més gran que baixar al carrer el día de la plantá i no mirar la falla, sino als chiquets que envolten a l'artiste, a la seua colla i als fallers que ajuden. UIls grans, nerviosos, inquiets... es com una segona nit de reisos. D'això el fet que quan es crema la falleta infantil, tant els chiquets, com els majors es possen a plorar. Uns per que vullgueren tindre la tendressa, l'innocència dels mes menuts, altres per que no volen sentirse grans i entendre això de "dona igual, l'any que vé tindrem altra falla", altra ¿per a qué, si ens agrada la que tenim...? Des-de 1968 han segut molts els chiquets que han creixcut en nosatros. Uns encara estan, altres no, pero servixca el present homenatge a tots els que han fet possible el present d'una falla que mira al futur desde la nostra història.